ARTICLE INTERESSANT

COM FER LECTORS

Qui em recomana un llibre per al meu fill?

La prescripció per a nens i joves recau en llibreters, bibliotecaris i mestres

NÚRIA Qui em recomana un llibre per al meu fill? / IL·LUSTRACIÓ: ALBERT ASENSIO

Comprar un llibre és fàcil. Triar-lo bé, en canvi, suposa una epopeia per a 

molts pares i mares que no tenen connexió directa amb el món del llibre

 infantil i juvenil. Al mar monumental, dens i variable de novetats literàries, 

pescar els títols ideals per als fills resulta arriscat si es fa en solitari. 

Paradoxalment, és un sector en què la crítica literària ha quedat relegada 

als mitjans especialitzats, de manera que les famílies es guien per tres

 grans fars: els mestres, els bibliotecaris i els llibreters.

“Des de les escoles fem arribar als pares recomanacions de llibres 

classificats per edats”, subratlla Mariona Trabal, professora i bibliotecària 

de l’Escola Orlandai de Barcelona. Per elaborar aquestes llistes, els mestres 

se serveixen de les seleccions de publicacions adreçades als docents, 

com el butlletí El Garbell, de capçaleres especialitzades, com la 

revista Faristol i la digital Cornabou, i de les opinions de les biblioteques 

i llibreries. “No totes les escoles exerceixen de prescriptores. Cal fe i hores

 perquè algú del centre s’hi dediqui”, admet Trabal. Les biblioteques, 

en canvi, funcionen amb recomanacions en primera persona. “Els nens 

acostumen a preguntar per llibres d’un tema en concret. També aconsellem a 

pares que volen que els fills llegeixin i a alguns professors, no gaires, que 

demanen lectures per fer a l’aula”, exposa Sílvia Cantos, que treballa a la 

 Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar. Cantos explica que utilitza alguns 

llibres d’esquer per descobrir als lectors volums menys comercials. Encertar-la 

és fonamental perquè aquest vincle no es trenqui. “Quan fas una recomanació 

i agrada, et tornen a venir a buscar”, assegura la bibliotecària.

La tercera pota de la prescripció literària són les llibreries. La seva tasca 

repercuteix no només en els lectors i pares que les visiten, sinó també en els 

bibliotecaris i professors que busquen una radiografia de l’oferta del mercat 

abans d’adquirir volums. “Els pares van perduts. A vegades demanen llibres 

massa avançats o massa bàsics per als seus fills. L’assessorament és 

indispensable”, defensa la llibretera de L’Altell, de Banyoles, Irene Tortós-Sala, 

que destaca la importància de la lectura acompanyada. “Molts pares creuen 

que quan el nen sap llegir, ja ho pot fer sol. No sempre és així”.

Mestres, bibliotecaris i llibreters troben a faltar la presència de la literatura

 infantil i juvenil als mitjans convencionals. “Quan un llibre surt a la 

premsa es nota, perquè els pares venen a la llibreria demanant aquell títol 

concret”, manifesta Tortós-Sala. L’escriptor i crític literari Andreu Sotorra 

recorda que “anys enrere, els diaris publicaven amb una certa regularitat 

una secció de literatura infantil i juvenil” i constata que “amb la crisi dels 

mitjans, això s’ha perdut”.

L’impacte d’internet

Internet s’ha erigit com una alternativa per donar resposta a aquesta 

absència amb la proliferació de blogs i booktubers que difonen les seves 

recomanacions literàries particulars. Sotorra precisa que les ressenyes virtuals 

“tenen molt més recorregut i divulgació”, però també posa èmfasi en el fet que

 “les escriu gent a títol personal, i no crítics professionals”. La xarxa, per tant, 

s’ha convertit en un contenidor d’opinions sobre les novetats. Per destriar 

el gra de la palla, el 2011 va néixer Boolino, una plataforma que 

aglutina milers de títols (la majoria en castellà) i permet fer cerques segons 

l’edat del lector, els temes i la popularitat. A més de resumir l’argument, 

el portal disposa d’enllaços amb opinions i vídeos. “Volem dotar els pares 

d’eines perquè puguin triar de forma autosuficient”, explica la sòcia de Boolino, 

Cristina Puig, que considera que internet “ha ampliat l’espai de la crítica tradicional” 

i ha donat sortida “a una opinió menys sofisticada, però que els pares també 

busquen perquè s’hi senten identificats”.

Segons Puig, el perfil d’autors dels blogs varia en funció de l’edat dels lectors. 

“Els llibres adreçats a infants de 0 a 8 anys apareixen, sobretot, en blogs escrits

 per mares. En la franja de 8 a 12 anys trobem ressenyes de mares, professors

 i blogs escolars fets pels alumnes, mentre que a partir dels 12 anys el pes recau 

en els lectors”, diu. En el cas dels joves, Puig apunta que l’impacte dels booktubers 

supera de llarg el dels blogs perquè “transmeten més i tenen molta influència”. 

Però per davant de totes aquestes veus, n’hi ha una que és indispensable: l

a dels mateixos lectors. “Són grans prescriptors, simplement cal escoltar-los”, 

afirma Cantos. De fet, per encertar-la a l’hora d’escollir un llibre, només cal 

conèixer els gustos literaris del destinatari. I una altra manera de fer-ho és, 

precisament, llegint els títols que ells tenen a les mans.