dimarts, 31 d’octubre del 2017

PROPOSTES LECTURA PER EDATS A LA REVISTA FARISTOL


Una vegada més ací teniu LES PROPOSTES DE LECTURA PER EDATS i 
les seues crítiques que la revista Faristol ha fet per al mes d' octubre.


És tracta d'una revista, editada pel Consell Català del llibre Infantil i Juvenil, 
on podem trobar cada mes, articles molt interessants i la crítica sobre diferents 
llibres classificats per edats feta per un equip de bons professionals.


Si feu clic en l'enllaç vos portarà directament a la secció de crítica: 



Un exemple de crítica literària de la revista.

 a partir de 9 anys


El secret de la Sagrada Família
El descobriment d'una carta sorprenent per part d'un brocanter fa néixer una aventura on el misteri, el perill, les conspiracions, la investigació i un repàs de la història al voltant de l'obra més emblemàtica de Gaudí agafen velocitat i atrapen el lector d'aquesta petita novel·la. El brocanter és un home sense escrúpols i una mica cínic que, atent al que revela la carta, voldrà apropiar-se d'un tresor secretament amagat a l'edifici de la Sagrada Família. En el camí es toparà amb dos nens que descobriran el que trama aquest personatge i s'interposaran en els seus plans. 
Es tracta d'una novel·la curta, repartida en capítols breus, on el text de Salvador Comelles flueix amb concisió narrativa i a força de preguntes d’anticipació. L'aventura avança sostinguda sobre una àmplia base de dibuixos en llapis, obra de Francisco Torres Linhart. La novel·la està prolíficament il·lustrada: la meitat del llibre és ocupada per dibuixos que es reparteixen entre pàgines dobles, pàgines completes, mitges pàgines i petites vinyetes, una característica de la col·lecció a la qual pertany, de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, que aborda històries basades en fets i personatges històrics catalans. Tot en el llibre —des del disseny fins a la disposició de les il·lustracions, des de la fluïdesa de la sintaxi fins als canvis de tipografia— facilita la lectura als que comencen a aventurar-se en les seves primeres novel·les. 
El fet que el secret es resolgui després de l'anàlisi atenta de la carta i d’un treball de recerca molt semblant al que pot encarregar-se en un curs escolar de primer cicle li dona al llibre un aire didàctic que en cap moment, però, entela el gaudi que ofereix una bona novel·la d'aventures.
Germán Machado



a partir de 13 anys

Podem dir, sense cap mena de dubte, que la darrera novel·la escrita a quatre mans per Maite Carranza (Barcelona, 1958) i la seva filla Júlia Prats (Barcelona, 1986) és molt divertida, en alguns moments hilarant. És un adjectiu molt i molt difícil d'utilitzar en el món de les novel·les juvenils, tot i que, sortosament, a poc a poc es va fent un forat: recordem, per exemple, el Kamal i els analfabetistes, d'Àngel Burgas. I és que l'humor, un gènere que a casa nostra és molt difícil de trobar, de ben segur que obre moltes portes a joves lectors perquè se sentin abduïts pel món de la lectura. Un gènere, doncs, molt necessari. 

Les autores de Germanes, gossos, friquis i altres espècimens ens conviden a seguir les aventures de la Marina, una noia plena de complexos perquè és la germana petita de la perfecta Àngela. Però una varicel·la obliga la Marina a suplantar-la en el seu viatge a Dublín per aprendre anglès. A partir d'aquí els fets, talment una bola de neu, es van embolicant, amb personatges únics com en Ciceró, un autèntic friqui dels jocs d'ordinador, màfies que roben gossos de concurs i un comando que els allibera, o dues companyes de curs que resulten d'allò més singulars. Un món viu, que atrapa el lector passant per escenes tan i tan divertides com la de la Marina quan va perdent els complements que li han permès convertir-se en l'Àngela o la de l'arribada a l'aeroport i la detenció d'en Ciceró per un trist fuet. 

Malauradament, però, hi mancaria una darrera revisió a fons que hauria convertit aquesta obra en una novel·la rodona. I passo a ressenyar-ne alguns aspectes: com és que la Marina, malgrat haver estat rebaixada pel seu anglès nefast a un segon curs, a partir d'un moment determinat s'entén amb tothom fluidament? Com són de grans els pipicans a Irlanda perquè dues persones no es trobin? Com és que un cotxe familiar (p. 164) passa a ser una camioneta dues pàgines després? Bé, potser és filar molt prim, però un repàs a fons de la novel·la hauria ajudat a llimar aquestes arestes.

Hem de felicitar les autores per aquesta aventura tan reeixida. 
Joan Portell
ALTRES PROPOSTES










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari....