divendres, 27 d’abril del 2018

dilluns, 23 d’abril del 2018

AVUI DIA DEL LLIBRE. DRACS i ROSES




Els dracs estan sent els protagonistes, aquests dies, d'una llegenda per tots coneguda. El dracs, éssers mitològics, esmolent les seues dents, practiquen amb el foc, fan vols de tot tipus, trauen les garres, tot preparant la visita del cavaller sant Jordi. Mentre aquest apareix anem a gaudir nosaltres de les seues imatges creades per un bon grapat d'originals artistes.















dilluns, 16 d’abril del 2018

PRIMERA EDICIÓ PREMIS LITERARIS D'ALGEMESÍ

LA PRIMERA EDICIÓ DELS PREMIS LITERARIS ALGEMESÍ IMPULSEN LA NARRATIVA I LA POESIA INFANTIL GUARDONANT A LES ESCRIPTORES PURIFICACIÓ MASCARELL I TERESA BROSETA


  • La jove escriptora Purificació Mascarell guanya el premi de narrativa infantil Enric Lluch amb l’obra Centre comercial L’Oblit
  • El primer premi de poesia en valencià, el premi Fundació Caixa-Cooperativa d’Algemesí, ha sigut per la reconeguda escriptora Teresa Broseta amb el poemari Poesia de nit i de dia


El primer premi de narrativa Enric Lluch, dotat amb 3.000 euros per l’Ajuntament d’Algemesí, ha sigut per a Centre Comercial l’Oblit de Purificació Mascarell. Aquesta obra adreçada a lectors a partir 8 anys ens trasllada a l’any 2038, on dos germans decideixen anar a visitar un singular centre comercial, on diuen que van a parar totes les coses que perden els xiquets. L’aventura els farà conéixer botiguers estrambòtics, productes impensables i xiquets molt diferents d’ells. Un llibre on els lectors podran gaudir de la lectura i també reflexionar sobre el passat i el futur, i descobrir que estan més prop del que sembla.

La poesia infantil en la nostra llengua és un gènere que es mereixia un guardó, i per fi li ha arribat aquest reconeixement amb el Premi Fundació Caixa-Cooperativa d’Algemesí, amb una dotació de 3.000 euros. La guanyadora de la primera edició és l’obra Poesia de nit i de dia, de Teresa Broseta.
El recull guanyador ens recorda que la poesia està present en molts moments quotidians dels més menuts. Els versos sonen en tots els racons i en tots els instants de la vida dels infants. Hi ha poesia de bon matí i l’hora d’anar al llit, quan aprenen les taules de multiplicar o quan dibuixen, a l’hora d’esmorzar i a l’hora de sopar, quan van a la fira o quan van al  parc, quan aprenen a anar en bicicleta i quan somien de nit.

dimecres, 14 de març del 2018

REVISTA FARISTOL


Aci teniu la crítica literària de la revista Faristol del mes de febrer  editada pel Consell Català del llibre Infantil i Juvenil, on podem trobar cada mes, articles molt interessants i la crítica sobre diferents llibres classificats per edats feta per un equip de bons professionals.



Si feu clic en l'enllaç vos portarà directament a la secció de crítica del mes de febrer.

Un exemple de crítica literària de la revista

El secret de l'avi


Carles Cano (València, 1957) va guanyar el Premi Lazarillo de Creació Literària 2016 ambEl secret de l'avi, un enfilall de contes que l'avi Nicolau es treu de la màniga i que explica als seus nets Maria i Miquel. L'avi parteix de qualsevol anècdota, experiència o objecte per explicar-nos la història d'una pirata filla d'un noble francès, un missatge en una ampolla trobada a la platja o un cadenat, un clauer amb la silueta de la torre Eiffel i un estri de pescar. L'avi té una imaginació desbordant que li permet inventar més històries que cabells té el cap, i això que té una tofa de pèl que Déu n'hi do! 
Independentment de la dificultat que pot haver suposat la recerca d'editor per publicar aquest original guanyador del Lazarillo, fet que ja comença a ser preocupant tant en la secció d'àlbum il·lustrat com de creació literària, el nom de Carles Cano és habitual de les publicacions per a infants i joves. La seva trajectòria, avalada per una cinquantena de llibres, ens mostra un autor dedicat de forma molt especial a aquesta edat de la qual ara estem tan orfes: llibres per a lectors d'entre 8 i 12 anys, presoners en l'actualitat de les sèries. 
Pel que fa a l'obra que tenim entre mans, un té la impressió que podia haver-se acabat en aquell punt o un conte abans o un després. I és que l'enfilall, malgrat prometre'ns un avi d'imaginació desbordant, acaba per oferir-nos tan sols cinc contes de tall diferent deixant-nos com a mig aire quan començàvem a trobar gust a la capacitat narrativa de l'autor. És un límit capritxós que dona la impressió que hi manca de donar forma a tota l'obra, com una de sola. 
Són especialment destacades les il·lustracions de Federico Delicado; el seu art beu d'autors de tant renom com el malaguanyat Enric Solves o d'en Manuel Boix. Ja fa temps que en podem gaudir i que, una vegada més, demostra tenir una capacitat d'evocació, geometria i composició de la imatge que el singularitzen. 
Joan Portell


La guineu i l'aviador


Una de les escenes que més han transcendit d’El petit príncep d'Antoine de Saint-Exupéry és la de l’amistat que neix entre el protagonista i una guineu. L'escriptor italià Luca Tortolini s’hi inspira per recrear, en aquest àlbum, l’amistat imaginària entre una guineu i el mateix Antoine.
Tot comença quan l’avió de l’Antoine té un accident en un bosc. Ell en surt una mica malparat, però també ho fa una guineu que queda malferida per l'impacte d'una peça. Ell en té cura, i d’aquí sorgeix una amistat que continua quan Antoine se l’emporta amb l'avió a la base militar on treballa. Allò que descriu i mostra l’autor d’una manera críptica i suggeridora és l’amistat cada cop més intensa i la immensa confiança mútua que s'estableix entre ells dos. Allò que li dona una força i una bellesa indescriptibles són les mides generoses del llibre i les il·lustracions a doble pàgina en tot el conjunt d’Anna Forlati. Colors tènues, composicions variades, alguns primers plans impactants, expressions fredes però alhora directes i múrries i, especialment, l’exuberància i la cura dels detalls i dels entorns i contorns que envolten els personatges i la seva amistat.
Un àlbum esplèndid, per recrear-s'hi en l'observació dels detalls, que engrandeix encara més la llegenda de la guineu domesticada pel petit príncep d’aquell llibre mític.
Pep Molist

dimecres, 28 de febrer del 2018

LAS VIÑETAS DE FORGES, LLENAS DE CLAVES PARA EDUCAR


Rendimos homenaje a Forges compartiendo las viñetas que nos darán que pensar a padres, madres y educadores. 

Los niños piden más tiempo con sus padres en las viñetas de Forges.

Año tras año, Forges recordaba en Reyes cuál era el verdadero regalo para niños y niñas:

Menos pantallas y más conexión, una gran reivindicación en las viñetas de Forges

Ya sea la televisión, los móviles o las tablets, Forges nos mostraba de manera cruda como las pantallas nos pueden alejar de lo que más queremos:

En las viñetas de Forges, los libros son los mejores aliados de los niños

Gran defensor de la cultura, Forges dejaba claro en sus viñetas que los libros alimentan la curiosidad, la libertad y la vida más plena de todas las personas, también de los niños.


Los niños necesitan límites, nos ilustran las viñetas de Forges
Forges pone en evidencia y lleva al absurdo el miedo de muchos padres a traumatizar a los niños por decirles no y reivindica el sentido común en la educación.

Las viñetas de Forges critican la falta de igualdad

Forges deja claro que el hecho de que el cuidado de los hijos y su educación, además de las tareas del hogar, recaigan en las madres puede resultar agotador e injusto.

Las viñetas de Forges muestran admiración por la profesión docente
Y esta viñeta no puede ser más cierta:

El humor es un gran aliado a la hora de educar, despertar conciencias, transmitir mensajes que hagan reflexionar