Aci teniu la crítica literària de la revista Faristol del mes de gener editada pel Consell Català del llibre Infantil i Juvenil, on podem trobar cada mes, articles molt interessants i la crítica sobre diferents llibres classificats per edats feta per un equip de bons professionals.
Si feu clic en l'enllaç vos portarà directament a la secció de crítica del mes de gener
Un exemple de crítica literària de la revista.
L’Editorial Comanegra i l’Ajuntament de Barcelona publiquen aquest conte de Manuel de Pedrolo dins el marc de la celebració, al llarg del 2018, de l’Any Pedrolo. El principi de totés un dels contes del recull Violació de límits, que l’autor va publicar per primer cop l’any 1957.
Com ja va fer amb el conte de Pere Calders El barret prodigiós i la barraca de monstres (2016), Comanegra continua apostant per facilitar la descoberta de grans autors clàssics de casa nostra amb edicions il·lustrades i de gran format.
En tots dos casos la part gràfica ha estat obra de Pep Boatella, un il·lustrador que ha sabut donar al text l’elegància i la falsa seriositat que exigia, i de Virgínia Pol, que n'ha fet una acurada maquetació.
Boatella treu profit a tot l’espai disponible i des del joc de guardes, que ens situen a Barcelona, fins a les dobles pàgines il·lustrades a sang, és capaç de recrear l’ambient i l’arquitectura d’una ciutat i passejar-nos-hi a un ritme cinematogràfic. Del pla detall fins al pla general, passant per plans en picat magnífics, l'il·lustrador juga amb la càmera per trencar la monotonia que podria tenir un text amb poca acció, que gira entorn d'un home que camina al llarg d’un tram de carrer i dues illes de cases.
Boatella, conscient del pes del color i la taca que té cada una de les seves pàgines, treballa molt bé la composició i té cura d’intercalar pàgines més blanques que deixin respirar la vista.
Pedrolo, que va conrear tots els gèneres, en aquest conte és molt proper justament al món caldersià, on l’imprevist es presenta de cop i volta i trenca la rutina del fet quotidià. El text, però, té una segona lectura que l’allunya del món de l’absurd per dotar-lo d’un component més polític o de protesta. Quins són els límits de la llibertat? Una petita acció individual pot generar una mobilització col·lectiva?
Com veieu, el Pedrolo més combatiu, i encara del tot vigent, també treu el cap en aquest text, que pot generar un debat molt interessant a les mans d’uns joves que, probablement, només en coneixen el Mecanoscrit del segon origen.
Glòria Gorchs