Manifest insòlit en 100 desitjos

Hi havia una vegada deu autors importants de literatura infantil i juvenil que van desgranar les seves ambicions, laments i crítiques en una imaginativa declaració de principis. (Diari ara.cat    2 d'abril 2017)

PER A QUI M’AGRADARIA ESCRIURE?

David Cirici

Per a un país que fes monuments amb paraules i pengés frases intenses als balcons.

Per a un país que cregués en la seva literatura i en fes cinema i televisió.

Per a un país que tingués una Constitució breu i ben escrita.

Per a un país on la gent llegís al metro, a l'autobús i als parcs municipals.

Per a un país on em pogués guanyar la vida escrivint.

Per a un país on es llegissin tants llibres en català com gent que el sap llegir.

Per a un país en què els poetes sortissin més a la tele que els banquers.

Per a un país on no calgués un Dia del Llibre per vendre molts llibres.

Per a un país on es fessin samarretes amb el nom dels escriptors a l'esquena.

Per a un país en què els pares renyessin els seus fills perquè paressin de llegir i dormissin d'una vegada.

Gemma Lienas

Per als nois i noies que es tanquen a llegir al bany perquè ningú no els pugui destorbar.

Per a les nenes i els nens que somien escriure novel·les de grans.

Per a qualsevol persona que estigui trista i es pugui salvar de la pena llegint.

Per als polítics que encara recorden el llibre que els va marcar quan eren petits i que el tenen a la prestatgeria.

Per a les autoritats acadèmiques si decideixen que la literatura infantil i juvenil serà matèria obligatòria a la carrera de magisteri.

Per a totes les persones que compren llibres encara que no sigui Sant Jordi.

Per als qui traslladen dins la seva ment un personatge de novel·la, sigui la Colometa, sigui el Massagran, sigui qui sigui.

Per als qui tenen la casa tan plena de llibres que ja no saben on posar-los.

Per als i les mestres que comencen el dia parlant del llibre que estan llegint.

Per als qui llegeixen al metro en comptes de jugar amb el mòbil; per als qui xalen per comprar-se una novel·la i no pas el nou model de mòbil.

Martín Piñol

Per a mi, perquè és l'única manera de llegir una història sense que ningú me'n faci espòilers.

Per als llibreters que creuen en la literatura d’aquí, i que la tenen ben exposada i la recomanen com si tingués el prestigi de fora...

Per als que compren els meus llibres (encara que sigui per blanquejar diners) perquè són els que em permeten seguir somiant despert.

Per als que es resisteixen a ser esclaus del WhatsApp al transport públic i volen que els seus trajectes siguin el millor moment del dia.

Per als que tenen fam de llibres i els acumulen com a tresors (sense ser Diògenes, és clar), encara que mai tindran temps de llegir-los.

Per als nens que em diuen "ets el millor escriptor del món", encara que només hagin llegit un llibre a la seva vida i no puguin comparar.

Per als professors que en un llibre busquen apassionar noves generacions i no només "temes importants" per treballar i dissecar a classe.

Per a les editorials, que, malgrat ser empreses, no obliden que les lletres sempre han d'importar més que les xifres. Per a polítics i institucions que, a part de parlar del foment de la lectura a cada discurs, recorden que tot comença amb els autors.

Per als escriptors del futur, perquè potser quelcom que llegeixin avui els animarà a escriure grans obres que ens faran feliços a tots.

Anna Manso

Per als valents revolucionaris que compren llibres de literatura infantil i juvenil als 37 anys. I als 56. I als 99.

Per als grups de WhatsApp de progenitors (o de mestres) (o de professors) que envien gifs amb recomanacions literàries.

Per als ciutadans que tallen carrers en hora punta en defensa de les biblioteques escolars.

Per als que responen a l’enquesta del CIS que el seu 1r motiu de preocupació és el nivell lector del país.

Per al que s’enamora de la 1a frase del conte infantil que ha llegit i cada vegada que li diuen bon dia, la deixa anar.

Per a les escoles i instituts que fan desmuntar i muntar un moble d’Ikea quan algú diu “estalviem diners en llibres de lectura”.

Per als adults que en comptes de preguntar als nens "què vols ser de gran?" els pregunten "quin llibre estàs llegint?".

Per al polític que posa com a contrasenya del seu ordinador la paraula LIJ. I a sobre sap què significa.

Per als que descobreixen que a la literatura infantil i juvenil hi ha vida intel·ligent més enllà dels àlbums il·lustrats.

Per als que recomanen el seu autor preferit de literatura infantil i juvenil catalana com si fos J.K. Rowling.

Care Santos

Per als qui guixen els llibres en comptes de llegir-los perquè troben que cap llibre no els enganxa prou.

Per als qui es pensen que mai no trobaran aquell llibre que de debò els enamori.

Per als qui formen part d’aquest quaranta per cent de la població que, diuen, no llegeix mai cap llibre.

Per als qui tenen la vida plena de sorolls, i de cites, i de corredisses, i no tenen temps per a res, i per això –diuen– no poden llegir, és clar, pobres...

Per als qui encara no han descobert que en les tardes de pluja o de sol enlloc s’està millor que on sigui amb un llibre a les mans.

Per als qui mai no s’han enamorat d’un personatge d’una novel·la ni han conegut amb la pena d’estimar algú de ficció.

Per als pares i mares que obliguen els seus fills a llegir, que no llegeixen mai i que després s’estranyen que els seus fills no llegeixin.

Per als qui s’encaparren a classificar els llibres per edats, com si fossin les sabates d’un aparador.

Per a tots aquells que s’avorreixen i encara no han descobert que un llibre és un monstre que devora avorriments.

Per a la propera persona jove que em digui, amb un somriure als llavis: “El teu és el primer llibre que m’he acabat en tota la meva vida”. Especialment per a aquests. Sí.

Àngel Burgas

Per aquells joves que, com jo ho era fa temps, necessiten viure la ficció perquè no en tenen prou amb la realitat.

Per als habitants d’una població, sigui la que sigui, que consideren que els personatges de ficció són tan importants com els reals.

Per als éssers obsessius amb la lectura. Els que tornen a començar una novel·la quan arriben al punt final del llibre.

Per a aquells que diuen que no els agrada llegir. Si ho fan un cop, i els convenç, potser repetiran l’experiència.

Per a les persones que salvarien la seva novel·la preferida en un naufragi.

Per als curiosos. Sí, també per als tafaners...

Per als profes que entenen que les ficcions per a joves sovint aporten respostes que ningú proper vol donar.

Per als que no tenen res, o tenen molt poc, i van d’un lloc a l'altre carregant (al cos o al cap) allò que realment importa.

Per a les amistats que m’expliquen experiències que, de tant en tant, apareixen als meus llibres.

Per als avis que busquen, encara ara, un sentit a tot allò que viuen o han viscut.

Maite Carranza

Per a les mestres que llegeixen d’amagat al lavabo de l’escola i s’obliden de l’hora de la classe de matemàtiques.

Per als editors que fan seure un autor a taula el dia de Nadal.

Per als prescriptors literaris que saben –o intueixen– que els llibres no s’escriuen sols.

Per als xefs de cuina que couen els ous tot recitant rodolins.

Per als pares amb insomni que entren de puntetes a l’habitació del seu fill i se n'enduen un llibre d’aventures.

Per a les llevadores que recomanen a les parteres llegir una miqueta abans de parir.

Per a les famílies que els dissabtes van a fer el vermut a la llibreria.

Per a les teleoperadores que truquen a la nit a les cases dels avis per explicar-los un conte abans d’anar a dormir.

Per als inspectors d’ensenyament que tenen al·lèrgia als diftongs i fan propostes per ampliar la biblioteca de l’escola.

Per als veïns d’ascensor que comenten apassionadament el darrer llibre que han llegit i arriben fins a l’àtic.

Rodolfo Del Hoyo

Per als qui pengen fotos de llibres a Instagram amb una disfressa de Carnaval.

Per a qui fa un ball de claqué després de llegir una novel·la o un conte.

Per als nens i les nenes que saben volar sense ales.

Per a la noia que es passa la parada del metro perquè va llegint tota entusiasmada.

Per a la fada que em visita quan em quedo sense mots i fa que em surtin dels dits.

Per a la mestra que s’oblida d’examinar els seus alumnes sobre el llibre que els ha fet llegir.

Per als que pugen als arbres a buscar una història penjada d’una branca.

Per al gat que llegeix llibres en una butaca mentre el seu amo es refrega l’esquena a l’estora.

Per a la iaia que llegeix contes al seu gosset.

Per als lampistes, que sempre cobren per la seva feina.

Maria Carme Roca

Per als enamorats que s’envien cites literàries per WhatsApp.

Per als joves trencadors que en lloc d’ensenyar l’últim mòbil que han adquirit, mostren l’últim llibre que s’han comprat.

Per als perruquers que en els seus salons tenen llibres i contes en lloc de revistes del cor.

Per als alcaldes que en el nomenclàtor dels carrers fan posar el títol d’un llibre de LIJ o el d’un personatge de conte.

Per als llibreters que exposen en “primera línea” les novetats de LIJ. I nostrades.

Per a tots aquells i aquelles que consideren que això d’escriure també és una professió, no un entreteniment.

Per als venedors ambulants que volten amb cotxe per les urbanitzacions tot venent llibres: El cuentista, senyora, a la porta de casa seva...

Per als responsables dels mitjans de comunicació públics que es gasten una bona part del pressupost a promocionar la LIJ.

Per als veïns que surten a llegir al replà de l’escala per fugir de la TV de casa (sobretot si és Tele 5).

Per als polítics que en campanya electoral diuen: Feu llegir els vostres fills perquè tinguin criteri i sàpiguen votar millor que nosaltres.

Núria Albertí

M’agradaria, ei, si pot ser,

fer molts versos, molts poemes.

Engrescar els nens i les nenes

a estimar la poesia. A descobrir-la en el dia a dia.

I en una fulla, en una flor, només per a tu,

escriure un senzill haiku.

Fer encanteris de bruixot,

remenant les paraules amb cullerot.

M’agradaria, amb poesia, si fos possible,

escriure per fer créixer, en tu, un esperit sensible.