Serie Azul
|
La historia de un mismo personaje (Azul) está recreada por ocho ilustradores. Cada uno ilustra un fragmento de esa historia. Cada fragmento es un libro. Y donde termina uno empieza el siguiente.
¿Y quién es Azul? Azul es una hormiga que, como el resto de sus compañeras (y como otros muchos animales), ve en blanco y negro. Por eso, si bien nació con un cuerpo de color azul, ni ella ni las otras hormigas son conscientes de esa peculiaridad. Sin embargo, aunque Azul tampoco vea los colores, siente que están ahí… y eso cambiará su vida. Y quizá la de todas las hormigas del bosque.
Azul, impulsada por su imaginación, conseguirá ir más allá de las cosas que se dan por sentadas… Más allá del blanco y negro.
Ya desde la portada, esta historia invita a fantasear y a pensar sobre la subjetividad: "Cuando lees un libro que no tiene ilustraciones, tú vas dibujando en tu mente al personaje y los demás elementos de la historia. Y esas formas que vas creando son diferentes de las que se va imaginando cualquier otro lector. Azul puede tener la bella forma que le ha dado Federico, o la que le ha dado Eugenia, o la que le dé quien dibuje su cuerpo. Lo que hace única a Azul es que tiene su propia manera de pensar y de actuar; como tú".
  
Como cada libro está ilustrado por un artista diferente, la historia completa se enriquece con todas estas perspectivas, explora distintas interpretaciones e invita, en suma, a que nonos quedemos con una única visión del personaje.
|
 |
L’escriptora i il·lustradora Gerda Muller (Naarden, Països Baixos, 1926) presenta un llibre bell, útil i rigorós que no hauria de faltar a cap biblioteca i escola.
Empesa per la intuïció que molts infants de ciutat coneixen les verdures directament al supermercat, l’autora ens convida a passar uns dies al camp, a l'hort dels avis de la Sofia, perquè coneguem de primera mà on neixen realment les verdures.
De fet, en tota l'obra de Gerda Muller s’endevina el gust per la botànica, l’amor per la natura i certa voluntat de mostrar els infants en contacte amb el món, al marge de la tecnologia.
El meu hort ens recorda algunes col·leccions que als vuitanta havia editat Joventut, a cavall entre el llibre de ficció i el de coneixements, on el dia a dia d’uns infants ens introduïa al món de la granja, de les estacions o dels animals domèstics. Com passava amb aquells, El meu hort és un llibre dels que acompanyen tot l’itinerari lector. Muller omple les pàgines d’escenes plenes de detalls, pintoresques, carregades de dolçor i amor. Aquesta vegada afegeix una línia negra a la seva tècnica habitual per perfilar millor les diferents verdures i opta per omplir gran part de les pàgines senars d’una imatge a sang amb una falsa perspectiva, per tal de poder veure alhora el sobre i el sota del terra de l’hort. Els més petits entraran al llibre justament per aquí, per les imatges d’aquest món bucòlic.
A mesura que els lectors creixin arribarà la lectura del text i l'aprenentatge dels vuit tipus de verdures que tan bé mostren les guardes. El text central s’elabora a partir de diàlegs entre la Sofia i els avis, que de forma amena i didàctica van posant noms a tot allò que fan i veuen. Als marges hi ha petites explicacions il·lustrades que complementen el gruix informatiu, deixant respirar el text central.
El llibre ha estat revisat científicament per dos experts del Jardí Botànic de París i inclou un petit glossari i un índex. En el cas de l’edició catalana, a banda de la traducció de Josep Franco, hi ha hagut un treball d’adaptació de Tina Vallès per ajustar la nomenclatura a la nostra realitat.
|
|
